CARNESTOLTES

• Origen

El carnestoltes és una festivitat antiga, que s'inscriu en el calendari popular més remot, que divideix l'any en períodes de quaranta dies (una llunació i mitja). El 2 de febrer començaria un d'aquests cicles (transformat a posteriori en l'Imbolc celta, les saturnals romanes o la Candelera cristiana). La data és significativa perquè, segons si queia en lluna nova o plena, es considerava que l'hivern s'acabava o no. La confirmació d'aquest final es basava en l'observació del son hivernal dels óssos, i era vista així: l'animal es desperta el 2 de febrer, i si no hi ha lluna, surt de la cova, fent un gran pet i alliberant les ànimes dels morts.

• Simbologia

• Llençar aigua: És un costum d’origen italià, amb relació a la diferència de temperatures d’aquí, amb les dels carnavals estiuencs sud-americans.

Les màscares: Es van començar a utilitzar amb fins religiosos per civilitzacions antigues, durant ritus fúnebres per perpetuar els rostres dels morts col·locant-les en les seves tombes, i més tard, es van començar a utilitzar pels actors de teatre per representar personatges religiosos o històrics.